Verdures amb feta i llimona

Una altra - adaptada - de El Comidista. Qui diu que menjar verdures és avorrit?

Ingredients:
- carxofes
- espinacs
- i/o altres verdures depèn de l'època i del que hi hagi a la nevera
- 1 ceba vermella
- 2 grans d'all
- pebre vermell picant (o dolç, però a casa és tot picant)
- 3 llimones
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre

Piquem la ceba, aixefem els grans d'all amb un ganivet, ho posem en un bol amb unes 8 cullerades d'oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal, pebre, pebre vermell. Ho matxequem una mica amb la forquilla o un morter i ho deixem reposar com més temps millor (jo vaig fer la salsa després d'esmorzar).

Preparar un bol amb aigua i el suc d'una llimona per anar tirant les carxofes. Pelar-les (treure les fulles verdes) i tallar-les en vuit parts. Peleu el tronc i deixeu-ne una part, està boníssim. Curreu-vos treure els pelets si en tenen, s'agraeix. Deixeu-les a l'aigua amb llimona.

Posar aigua amb sal a bullir en una olla, tirar-hi els espinacs i bullir-los, uns dos o tres minuts (no dic res de rentar-los perquè jo els compro nets, però se sobreentén, oi?). Treure els espinacs de l'olla escorrent-los i posar-los en un bol.

A la mateixa aigua, tirar les carxofes i deixar-les bullir entre cinc i set minuts. Treure-les escurregudes i posar-les al bol amb els espinacs. L'aigua es pot aprofitar com a caldo de verdures per algun altre plat.

Tirar-hi la meitat de la salsa preparada i remenar bé.

Tirar la feta esmicolada pel damunt i a sobre de tot l'altra meitat de la salsa. Tenir a punt algun tros de llimona per si algú se n'hi vol afegir.

El resultat és molt bo, jo no m'ho esperava. Apunto ara les variacions respecte l'original:
- Allà també hi posen bledes
- Enlloc de ceba vermella utilitzen ceba tendra
- La salsa la tiren colada, jo simplement vaig retirar els alls.

Peix amb vinagreta d'avocat

Aquesta recepta és de El Comidista, el blog sobre gastronomia de El País, la veritat és que cada dia m'agrada més (el blog). Aquesta va ser la primera recepta que vaig provar, però us asseguro que no ha estat, ni serà l'última.

Ingredients:
- Filets de bruixa (aquest és el peix que proposa la recepta original, però nosaltres la fem amb qualsevol filet de peix blanc)
- 1 avocat
- 1 ceba
- 1/2 llimona
- 1/2 culleradeta de pebre vermell picant
- oli d'oliva verge
- oli per cuinar

Tallem la ceba ben petita i la sofregim amb força oli fins que quedi daurada. La treiem de l'oli i l'assequem amb paper de cuina.

Tallem l'avocat a daus ben petits, el posem en un bol amb el suc de mitja llimona, sal i el pebre vermell. Remenem una mica, hi tirem oli d'oliva verge fins que gairebé ho cobreixi i tornem a remenar per impregnar bé la vinagreta, vigilant de no destrossar els daus d'avocat. Deixem reposar a temperatura ambient.

Untem els filets de peix amb oli de la ceba i els fem a la planxa, sense sobre-coure'ls.

Servim els filets amb la vinagreta per sobre.

Ho podem acompanyar, per exemple, amb una amanida d'inspiració turca (o grega, però aquí tirem cap a casa) com aquesta, que portar tomàquet tallat ben finet, cogombre tallat ben finet, feta, pebre negre molt fresc i oli d'oliva.

Cigrons amb vieires i gambes

Aquesta recepta és una adaptació una mica lliure de la que hi ha en aquesta pàgina del club de cuines de tv3, segur que l'original és boníssima, però el resultat de la que vam fer a casa era espectacular.

Ingredients:
- 2 llaunes de cigrons cuits (més o menys 1 quilo)
- 2 cebes
- 12 vieires
- 10 gambes
- 1 tomàquet gros
- 1 got de vi blanc (jo vaig fer servir un riesling alemany, massa bo per cuinar però era el que tenia)
- all i julivert
- una mica d'aigua

Sofregim la ceba tallada petita.

Quan estigui daurada hi afegim el tomàquet ratllat, ho remenem bé que es cogui un pelet, hi tirem l'all i el julivert, salpebrem i remenem.

Hi tirem el vi blanc i deixem un minutet que evapori l'alcohol.

Hi afegim els cigrons i si cal una mica d'aigua i deixem coure uns 10 minuts.

Hi afegim les vieires i les gambes i ho deixem coure entre cinc i deu minuts més, i d'aquí directe al ventre!

Gelat de xocolata!

Atenció atenció, acabo de fer el descobriment del segle, aquell que farà que per fi ens deixem de lamentar del tancament de can Graupera (bé, jo encara no, he de provar com surt el de llimona), que farà que deixem de queixar-nos de lo rates que són els del carrer Barcelona quan posen el gelat a la tarrina, que no haguem d'aguantar més la caca de gelat de xocolata de can Verdú que li diuen xocolata negra i és xocolata amb llet i la merda de trossos de xocolata que molesten. En fi, he trobat la recepta d'un gelat de xocolata que està boníssim! i l'he combinat amb la tècnica de fer gelat a casa sense màquina de fer gelat, i el resultat... no puc parar de menjar-lo.

Ester, aquesta recepta va per tu, però no vull responsabilitats en les conseqüències (bé, en les econòmiques sí, amb els calers que t'estalviis em compres un regal d'agraïment ;) )

Els ingredients:
- 4 rovells d'ou
- 130gr. + 2tbsp (25 gr.) de sucre (jo he utilitzat sucre moreno)
- 500 ml. de llet sencera
- 100gr. de xocolata negra (jo he fet servir del 70% i queda amb molt de gust de xocolata, no dic que pels addictes es pugui utilitzar fins i tot més pura, però proveu-ho primer així que no us passeu)
- 40gr. de cacao pur sense sucre
- 2 tbsp (29.6gr) d'aigua

A fer gelat!

Barregeu els rovells d'ou i el sucre en un bol, que quedi una pasta espessa.

Porteu la llet a ebullició i tireu-la al bol amb els rovells i el sucre, barregeu.

Foneu la xocolata al bany maria o al microones (amb cura!) i afegiu-la a la barrega, remeneu bé.

Afegiu-hi també el cacao en pols, i torneu a remenar.

Poseu tota la barreja en una olla, poseu-la al foc a potència mitjana i remeneu perquè tots els ingredients quedin ben amalgamats (eh, quina paraula!).

En una altra cassoleta hi barregeu les 2tbsp de sucre i les 2tbsp d'aigua (nosaltres ho calculem amb grams, que també he posat, però passo les mesures de la recepta original) i ho poseu a foc alt, remenant fins que el sucre quedi marró fosc. (nota: jo vaig fer-ho amb sucre moreno, i a més la cassola té el cul fosc i no hi ha manera de veure si canvia de color o no, per tant vaig deixar-ho fins que semblava que es començava a espessir, vigilant de no cremar el sucre).

Tireu la barreja de seguida a la barreja principal i remeneu bé.

Deixeu la barreja en un bol que es refredi a temperatura ambient.

Un cop fred, si teniu màquina de fer gelats seguiu les instruccions de la màquina, si no, seguiu aquestes:

Poseu la barreja a la nevera entre una i dues hores.

Passeu-la al congelador i deixeu-la entre 30 i 40 minuts.

Treieu-la, remeneu ben remanat barrejant els costats que s'hagin pogut començar a congelar, i altre cop al congelador per 30 o 40 minuts més.

Torneu a treure-la i altre cop a remenar.

A la recepta que jo he copiat deia que havies de repetir aquest pas 3 cops i al final de la tercera remenada posar el gelat en el recipient que volguem deixar-lo i esperar uns altres 30 o 40 minuts o fins que es geli del tot per menjar.

Això és el que jo vaig fer, però a l'hora de posar-lo al recipient final encara era molt liquid. Això era ahir a la nit i no m'aguantava dreta. Avui el gelat està boníssim, però amb una mica de minicristalls de gel, per això pensem que segurament si haguéssim repetit el procés de remenar algun cop més, fins que estigués gairebé congelat el resultat hauria estat millor. Nosaltres ho provarem, o comprarem una màquina de fer gelats (que no sé com són però imagino que et fan aquest remenat per tu). Mentrestant gauridem del resultat del prier gelat de xocolata fet a casa, que no té res d'envejar als de les millors gelateries.

Així és com ha quedat dins el tàper, si us hi fixeu podeu veure els minicristalls (no us penseu que és un bloc de gel, però no és 100% cremós)

Bistec Tàrtar / Steak tartar

Sí, ara feia temps que no escrivia, no és que hagi deixat de cuinar, però no es pot estar innovant cada dia. De totes maneres, intentaré recuperar el temps perdut actualitzant el blog amb els menús d'aquestes darreres setmanes, que encara que siguin sobre o plats senzills va bé recordar-los de tant en tant!
Però, de moment, i com a compensació pel retard, un plat estrella, bistec tàrtar!!
A mi la card cada cop m'agrada més crua, però no us deixeu espantar, tot i que en aquest plat ni s'acosti al foc el gust final és satisfactòri per tot tipus de paladars (opino).
Per dues persones necessitarem:
- uns 250gr. de la millor carn de bou o vedella. Cal comprar-la al mateix dia que la menjareu i explicar a la carnisseria que és per menjar crua. Que sigui de lo milloret.
- 2 cullerades de postres de tàperes
- 1 o 2 cullerades de postres de ceba vermella
- 1 o 2 cullerades de mostassa
- 2 rovells d'ou
- sal, pebre, pebre vermell picant sec (opcional), julivert (opcional)
- oli
- vinagre de modena (a moltes receptes hi diu salsa Worcestershire, ho sigui, salsa Perrins, però jo la vaig substituir per vinagre)

Demaneu a la carnisseria que us tallin la carn a daus petits, però millor si no la trinxen amb la màquina. A casa, amb un ganivet, l'acabeu de trinxar, el més petits possible (acabarà semblant carn picada). La salpebreu amb alegria (si us agrada la carn crua, com a mi, podeu anar picant per saber quan té el punt just de sal i pebre).
Trinxeu els ingredients ben petits: les tàperes, la ceba, el julivert (jo no n'hi vaig posar perquè no en tenia).
Poseu els rovells d'ou en un bol i els lligueu amb la mostassa, un raig d'oli i un raig de vinagre.
Afegiu-hi la carn i els altres ingredients i remeneu bé que tot quedi ben lligat.
Es pot deixar marinar una mitja hora a la nevera, però és un plat que s'ha de menjar ràpid, i està boníssim!

Sopa de ceba

Jo sóc addicta a les sopes, la meva superpreferida immillorable és l'escudella, ni que sigui versió senzilla, no cal muntar una escudella de nadal cada setmana, però aquesta mai falta a casa (de fet, el primer que vaig fer en arribar a Toronto va ser comprar una olla grossa per fer escudella). Faig el caldo, el congelo i tenim sopa per tres o quatre dies. Però també m'agraden altres sopes, i de tant en tant em decdeixo a fer-ne alguna de diferent. L'altre dia vaig fer sopa de ceba, una delícia francesa.

Què fa falta:

- 3 cebes grosses
- mantega (uns 50gr. ben bons)
- oli
- 1 1/2 litre de caldo
- formatge gruyere, o que es fongui
- pa sec (crostó, o amb poca molla)

Tallem les cebes a tires i les posem a sofregir en una cassola fonda amb la mantega i l'oli. És un procés lent, que s'ha de fer a foc baix perquè no es cremin, heu de calcular uns 45 minuts. Aquesta és una foto de la ceba cuita:

Quan estiguin cuites (que no dorades) hi afegiu el caldo i ho deixeu bullir tot plegat uns cinc o deu minuts, perquè el caldo agafi el gust de la ceba. Jo vaig fer servir caldo que tenia congelat.

A partir d'aquí jo vaig posar els trossos de pa al fons dels plats, vaig tirar-hi la sopa i a sobre vaig posar-hi molt formatge ratllat. El tema és que no tinc cap tipus de plat o cassoleta individual que pugui anar al forn, però si voleu l'excel·lència haurieu de posar el pa i la sopa en cassoletes individuals, cobrir-la amb formatge ratllat i posar-la a gratinar al forn. De totes maneres la meva sopa estava deliciosa sense aquest toc final.

Brownie de xocolata i nous

Aquesta recepta la vaig copiar del blog sopadefarigola i tot i que hi vaig fer mínimes adaptacions cal que quedi clar que tot el merit és seu. Si voleu consultar l'original la trobareu aquí. Així és tal i com jo el vaig fer:
- 200gr. de xocolata negra (70% de lindt)
- 200gr. de sucre morè
- 200gr. de mantega
- 2 cullerades soperes rases de farina
- 4 ous
- uns 100gr. de nous (la recepta original diu 200gr. i un cop menjar crec que se n'hi poden tirar més dels 100gr. que jo vaig utilitzar i seguiria sent ben bo)

Separem els rovells dels ous de les clares.
Barregem els rovells amb el sucre i batem les clares a punt de neu.
Mentrestant, fonem la xocolata al microones, a la meitat del procés hi afegim la mantega i ho acabem de fondre tot junt.
Ajuntem tots els ingredients: rovells + sucre, xocolata + mantega, farina, clares a punt de neu, i remenem perquè tot quedi ben barrejat.
Afegim les nous a la barreja, trencades a trossos no excessivament grossos.
Ho posem en un motlle (la recepta original ens diu que l'untem de mantega, jo no vaig fer-ho perquè tinc un motlle dels que es desmunten els costats i se separa bé sense untar, però si no és el cas pot ser recomenable). Ho posem al forn pre-escalfat a 140ºC. De nou, la recepta original diu durant 30 minuts i vigilant que no es cremi, jo el vaig deixar durant gairebé una hora anant punxant al centre per comprobar si era cuit. El pal em sortia sempre mullat, fins que vaig decidir que potser era la naturalesa del brownie, però sigui com sigui no va quedar, per res massa fet.
Desemotlleu-lo i deixeu-lo refredar. Tal i com ens diuen a sopadefarigola cal menjar-lo fred, i si pot ser fet del dia abans, que encara és més bo (comprovat, va sobrar-ne un tall i l'endemà al matí era boníssim).
Per decorar-lo jo vaig tirar xocolata ratllada per sobre. Vaig fer-ho quan encara era calent i la xocolata va quedar fosa però mantenint la forma de les ralladures. També vaig posar-hi algunes nous senceres que fan bonic. I quan va ser fred vaig escampar-hi una segona capa de xocolata ratllada, de manera que van quedar diferents textures a la superfície i feia molt bon efecte.
Aquest és el resultat. Molt fàcil i molt bo, i això que jo no havia fet pràcticament mai abans cap pastís!