Arròs a la cassola

Dissabte vam celebrar l'aniversari d'en Selim i vaig decidir fer arròs a la cassola perquè tinc uns mica de mono de paella però no tinc paella per fer-ne per 10. Vaig buscar qalgunes receptes per internet i vaig recuperar la recepta de la paella de la mare i a partir d'aquí vaig fer la meva versió. Els ingredients, per 10, van ser els següents:
- 1 kg d'arròs bomba
- 2 calamars
- 10 gambes
- 10 vieires
- musclos
- costelles de conill
- salxitxes de xai i bou (no per voluntat, no en vaig trobar de porc)
- 1 tomàquet gros madur però dur
- 1 pebrot vermell
- 4 carxofes
- picada d'all i julivert
- pèsols
- caldo (en el meu cas de l'escudella lleugera que sempre intento tenir congelada per menjar sopa)
- aigua dels musclos

Aquesta és la pinta de tots els ingredients preparats, menys els musclos, que estaven bullint

En una cassola hi tirem un bon raig d'oli i abans que sigui calent hi tirem els calamars tallats a rodanxes (per tant, nets). Quan aquests comencen a fregir-se hi afegim les vieires. Quan ambdós són fregits els retirem.
Al mateix oli hi tirem les costelles a trossos no gaire grossos i les salsitxes també tallades a trossos (o les podem tallar un cop cuites, així no s'escapa la carn, però en el meu cas no hi cabien perquè era una sola llarguíssima) i les fregim. Salpebrem. Un cop són a punt les retirem.
Fregim les gambes tomba-tomba i les retirem.
Ara hi tirem el pebrot tallat a tires i deixem que es fregeixi una estona, el pebrot és lent de coure. Quan ja comença a estar a punt hi afegim les carxofes tallades finetes i al cap d'una estona el tomàquet. Salpebrem.
Un cop el sofregit de tomàquet està a punt hi tornem a posar la resta d'ingredients, i ja només ens quedarà tirar l'arròs.
Mentrestant en un pot a part fem bullir els musclos fins que s'obrin, els treiem de l'aigua (jo els vaig treure de la closca també, per qüestions d'espai) i guardem l'aigua on els hem bullit.
Tirem l'arròs i remenem durant uns minuts perquè quedi ben amarat del sofregit, i seguidament hi afegim l'aigua, que ha d'estar bullint.
Diuen que si vols l'arròs sec la proporció d'aigua ha de ser de 2:1 (2 d'aigua per 1 d'arròs) i si el vols caldós de 4:1. La recepta de paella de la mare diu un pèl menys que 3:1 i jo inicialment vaig decidir fer això. Enlloc d'aigua vaig tirar caldo que tenia congelat, i com que no era suficient vaig tirar-hi també l'aigua de bullir els musclos. En total vaig tirar més del doble però menys del triple d'aigua, no ho puc dir exacte, però de totes maneres a la cassola no hi quedava més espai, així que no podia triar.
Tornem a salar i esperem que l'arròs estigui cuit, o millor encara, el retirem del foc uns moments abans de ser cuit del tot i el deixem reposar uns minuts tapat.
Tothom va dir que era molt bo!

Per acompanyar-lo vam fer una bona amanida i guacamole. I de postres brownie (també penjo la recepta) i pinxos de fruita per fer-ho baixar tot. La idea inicial era regar-los amb xocolata calenta, però entre l'arròs i el brownie finalment el que necessitavem era una mica de fruita lleugera, així que ens els vam menjar tal qual.

BACALLÀ AMB MUSSELINA D’ALL I OLI

És una recepta molt senzilla de fer i molt bona.

Ingredients:

Morro de bacallà (250 gr. per persona aproximadament)

Tomàquets

Patates

All i oli

Preparació:

Fregir el bacallà (primer per la part sense pell i després pel costat amb pell) i reservar-lo amb paper du cuina per escórrer l’oli.

Fer un sofregit amb el tomàquet.

Fregir les patates tallades a rodanxes.

Quan tot això està fet, posar-ho en una safata amb:

- El llit de patates i el bacallà al damunt.

- Tirar el sofregit de tomàquet damunt el bacallà i cobrir-lo amb all i oli.

- Posar-ho a gratinar al forn.

SUQUET DE CLOÏSSES AMB PATATES

Ingredients: (4 per.)

1,5 kg. de patates monalisa

1 Kg de cloïsses

2 talls de pernil del país

2 cebes ciselé

Fumet

All, julivert i safrà

Xerès sec

Sal

Preparació:

Saltejar el pernil a trossets en una cassola; reservar. En el mateix oli, sofregir la ceba a foc suau. Afegir les patates, el pernil i el fumet; deixar coure uns 15 minuts. Salar.

Afegir la picada d’all, julivert, safrà i vi blanc.

Afegir les cloïsses, tapar i coure 5 minuts més, que les cloïsses quedin obertes.

Per netejar les cloïsses: deixar-les ben netes amb aigua i sal durant la nit i després posar-les damunt el marbre, separades fins que s’obren una mica i treuen la llengüeta; això vol dir que són bones. Les que no s’obren, podem ajudar-les amb un ganivet. L’objectiu és que no tinguin gens de sorreta fina, ja que donaria mal gust al plat.

Conill al jaç

El conill és la meva carn preferida, o una d'elles. Aquí a Toronto no s'en veu gaire, i el primer cop que en vaig compar, a st. Lawrence market (un mercat, que tampoc n'hi ha gaires) em vaig espantar tant amb el preu que vaig pensar que seria l'últim. Però al cap de poc vam provar un supermercat nou, i allà tenen conill, iuju! i el millor de tot, el venen per parts i depenent de les parts el preu per quilo varia molt. El més car és la cuixa (tontos, és el pitjor del conill), després va el llom (que compro per en Selim perquè a ell li agraden les carns seques) i finalment, el més bé de preu... les espatlles!!!! que són a parer meu, com us podeu imaginar, la part més suculenta de l'animal.

Pos eso, que tenia conill a la nevera, però no tenia vi blanc (un altre dia parlaré de la desgràcia dels vins de cuinar, del seu preu, vaja) i estavem a menys forces graus, així que em feia un pal sortir que no vegis. Però havia de cuinar el conill o se'm faria malbé. Per tant, vaig començar una de les meves cerques "conill recepta vi negre" i vaig trobar aquesta a la Gastroteca.cat (el link va a la recepta, l'incloc perquè pràcticament la vaig copiar. És fàcil i no necessites pràcticament res. Jo tenia ecara menys del que demana la recepta, així que la vaig adaptar:

- Conill tallat a trossos grossos (l'espatlla, el llom en tres parts, les cotelles en dos o tres parts)
- 4 o 5 grans d'all
- 2 fulles de llorer
- 1 copa de vi negre
- oli
- sal
- pebre
- aigua
- picada d'all i julivert

Enrossim el conill salpebrat en oli juntament amb l'all i les fulles de llorer. Un cop ros hi tirem la copa de vi negre i el deixem reduir una mica. Abaixem el foc, hi afegim una mica d'aigua, tapem la cassola i deixem que es vagi fent a foc lent. Deu minuts abans d'acabar (jo normalment deixo que el conill cogui uns 45 minuts, perquè estigui ben tendre) hi tirem la picada.

Estava boníssim!!! és una gran alternativa al clàssic familiar "conill a la biscaïna" i porta tant poca feina com aquest.

Bacallà amb samfaina

Ahir vaig fer bacallà amb samfaina. Vam trobar un bacallà fresc baratet (al costat n'hi havia un altre de molt car i no entenem el perquè de tanta diferència, ja que a les etiquetes hi deia el mateix: bacallà del pacífic) i a mi m'agrada molt el bacallà amb samfaina.

As usual no n'havia fet mai, així que vaig remenar i finalment vaig fer:

- 2 talls grossos de bacallà
- farina
- 1/2 albergínia petita
- 1/2 carbassó
- 1/2 pebrot vermell
- 1 ceba grossa
- 1 ceba tendra
- 1 llauna de tomàquet sencer
- aigua
- pebre negre
- pebre vermell picant (chili, paprika, com es digui)

Tallem el bacallà a trossos grossos, l'enfarinem i el fregim. Un cop daurat el retirem.

A la mateixa paella hi tirem la ceba tallada en juliana i deixem que es comenci a a coure mentre tallem les altres verdures. Un cop totes tallades les tirem a la paella i deixem que es coguin una mica. Hi afegim el tomàquet i deixem que es faci a foc lent durant, almenys, mitja hora ben bona. Ho salpebrem i hi tirem pebre vermell picant al gust. Si se'ns asseca hi tirem una mica d'aigua

Afegim el bacallà a la samfàina i ho deixem coure tot junt uns 10 minuts.

No sé si és una samfàina gaire ortodòxa, perquè hi havia molt tomàquet i les verdures potser s'haurien d'haver cuit una mica més. A més jo vaig tirar-hi flocs de pebre vermell picant, molt típics a la cuina turca i que van donar un gust força picantó al plat. El cas és que en Selim primer va rondinar (no li agraden les verdures) però va acabar acceptant que era millor del que s'havia esperat. La veritat és que estava molt bo.

Menú d'aniversari

A finals de novembre va ser el meu aniversari i vaig convidar als amics de Toronto a sopar de pica pica. El menú va consistir en:

- Truita de patata i ceba
- Truita de carxofa
- pinxitos de tomaquet xerry i mozarella en oli d'alfàbrega
- tallets de fuet
- pa amb tomaquet i pernil
- taquets de tonyina maçerada en soja, arrebossada en sèsam i fregida
- amanida d'espinacs i maduixes
- xampinyons saltejats
- edamame (són com mongetes tendres que mengen d'aperitiu)
- torradetes amb tomaquet, brie i olivada
- torradetes amb ceba caramelitzada, formatge de cabra, poma i anous
- pinxitos de fruites amb xocolata calenta

No escriuré les receptes perquè la gran majoria són òbvies o es poden desxifrar amb la foto, i si hi ha algun dubte, pregunteu i us explico com vaig fer-ho.

Volia fer aquesta entrada només per recordar la llista de tot el que vaig fer i sobretot per no perdre el link d'on vaig treure la recepta de la ceba caramelitzada, que no havia fet mai i va quedar boníssima (i l'endemà sobre torrades i amb formatge de cabra i rie per esmorzar quasi que millor i tot!). És aquest: http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2009/12/21/recepta-de-ceba-caramelitzada/

Per si mai desapareix, amb el seu permís (és una manera de parlar, no l'he demanat, però espero que no els faci res) copio la recepta bàsica perquè no la vull perdre. Jo, enlloc de mantega, vaig fer servir oli d'oliva. el motiu? no tenia mantega. Ah! i no vaig seguir cap proporció, tot va ser a ojo piojo.

Recepta de ceba caramelitzada d'olletadeverdures:

• 50 grams de mantega
• 500 grams de cebes (millor si són dolces -pur sentit comú)
• 100 grams de sucre (o al gust, a mi m’agrada amb menys i preferiblement moreno)
• 1 rajolinet d’aigua

L’elaboració és tan simple que gairebé insulta: posem tots els ingredients junts, amb l’únic precaució de posar el rajolinet d’aigua primer. Ho posem a foc lent i ho anem remanant constantment, prestant especial atenció al principi per a que no s’enganxi el sucre al cul. Quan la ceba comença a soltar la seva aigueta, ja ens en podrem desatendre una mica… Ha de quedar d’un marró fosc molt pujat, com de dàtil confitat.

Estofat de bou

Per què necessito escriure les receptes? perquè me n'oblido. L'altre dia vaig fer estofat, a mi no és que em xifli, però en Selim portava dies insisitint quan passavem per davant d'una carnisseria així que vaig dir, per què no? No n'havia fet mai i per tant vaig fer una cerca de diverses receptes i, com sempre, vaig acabar fent una combinació de les que em van semblar millor.
De totes maneres em sembla recordar qu vaig seguir una recepta base, i ara no la trobo!! grgr, així que intentaré, de memòria, recordar el que vaig fer, abans que me n'oblidi del tot.
- 1/2 kg de carn de bou (aquí el tema vedella no es porta, es menja més beef, o sease, bou) gens grassa tallada a daus, especial per fer estofat
- 2 Pastanagues
- 1 Ceba
- 2 carxofes
- Tomàquet?
- all?
- 3 Patates
- 2 fulles de llorer
- romaní... (jo tinc un pot amb herbes "italianes" per carn, que són romaní i farigola picats, és el que vaig tirar-hi
- 1 got de vi negre
- aigua

D'entrada, no recordo quines verdures vaig posar-hi però crec que la llista és correcta, amb l'interrogant del tomàquet i l'all, però hi ha receptes que en porten i altres que no, així que imagino que no farà mal.
Fregim la carn a foc alt en una cassola, que quedi dauradeta per fora, i la retirem.
A la mateixa cassola hi sofregim les verdures, un cop estan dauradetes hi tornem a tirar la carn, i hi fem unes quantes voltes més.
Hi afegim el got de vi negre i aigua bullint que més o menys ho cobreixi tot. Salpebrem, ho tapem i baixem el foc.
Deixem que es vagi fent com a mínim una hora, però penseu que si és bou és més dur que la vedella i necessita més cocció.
Mitja hora abans de treure-ho del foc hi afegim les patates, pelades i tallades a trossos grossos.

Tot i ser el primer estofat de la meva vida va quedar molt bo! Ara algú pot resoldre'm els meus buits de memòria respecte el tomàquet i l'all? gràcies!