Bistec Tàrtar / Steak tartar

Sí, ara feia temps que no escrivia, no és que hagi deixat de cuinar, però no es pot estar innovant cada dia. De totes maneres, intentaré recuperar el temps perdut actualitzant el blog amb els menús d'aquestes darreres setmanes, que encara que siguin sobre o plats senzills va bé recordar-los de tant en tant!
Però, de moment, i com a compensació pel retard, un plat estrella, bistec tàrtar!!
A mi la card cada cop m'agrada més crua, però no us deixeu espantar, tot i que en aquest plat ni s'acosti al foc el gust final és satisfactòri per tot tipus de paladars (opino).
Per dues persones necessitarem:
- uns 250gr. de la millor carn de bou o vedella. Cal comprar-la al mateix dia que la menjareu i explicar a la carnisseria que és per menjar crua. Que sigui de lo milloret.
- 2 cullerades de postres de tàperes
- 1 o 2 cullerades de postres de ceba vermella
- 1 o 2 cullerades de mostassa
- 2 rovells d'ou
- sal, pebre, pebre vermell picant sec (opcional), julivert (opcional)
- oli
- vinagre de modena (a moltes receptes hi diu salsa Worcestershire, ho sigui, salsa Perrins, però jo la vaig substituir per vinagre)

Demaneu a la carnisseria que us tallin la carn a daus petits, però millor si no la trinxen amb la màquina. A casa, amb un ganivet, l'acabeu de trinxar, el més petits possible (acabarà semblant carn picada). La salpebreu amb alegria (si us agrada la carn crua, com a mi, podeu anar picant per saber quan té el punt just de sal i pebre).
Trinxeu els ingredients ben petits: les tàperes, la ceba, el julivert (jo no n'hi vaig posar perquè no en tenia).
Poseu els rovells d'ou en un bol i els lligueu amb la mostassa, un raig d'oli i un raig de vinagre.
Afegiu-hi la carn i els altres ingredients i remeneu bé que tot quedi ben lligat.
Es pot deixar marinar una mitja hora a la nevera, però és un plat que s'ha de menjar ràpid, i està boníssim!

Sopa de ceba

Jo sóc addicta a les sopes, la meva superpreferida immillorable és l'escudella, ni que sigui versió senzilla, no cal muntar una escudella de nadal cada setmana, però aquesta mai falta a casa (de fet, el primer que vaig fer en arribar a Toronto va ser comprar una olla grossa per fer escudella). Faig el caldo, el congelo i tenim sopa per tres o quatre dies. Però també m'agraden altres sopes, i de tant en tant em decdeixo a fer-ne alguna de diferent. L'altre dia vaig fer sopa de ceba, una delícia francesa.

Què fa falta:

- 3 cebes grosses
- mantega (uns 50gr. ben bons)
- oli
- 1 1/2 litre de caldo
- formatge gruyere, o que es fongui
- pa sec (crostó, o amb poca molla)

Tallem les cebes a tires i les posem a sofregir en una cassola fonda amb la mantega i l'oli. És un procés lent, que s'ha de fer a foc baix perquè no es cremin, heu de calcular uns 45 minuts. Aquesta és una foto de la ceba cuita:

Quan estiguin cuites (que no dorades) hi afegiu el caldo i ho deixeu bullir tot plegat uns cinc o deu minuts, perquè el caldo agafi el gust de la ceba. Jo vaig fer servir caldo que tenia congelat.

A partir d'aquí jo vaig posar els trossos de pa al fons dels plats, vaig tirar-hi la sopa i a sobre vaig posar-hi molt formatge ratllat. El tema és que no tinc cap tipus de plat o cassoleta individual que pugui anar al forn, però si voleu l'excel·lència haurieu de posar el pa i la sopa en cassoletes individuals, cobrir-la amb formatge ratllat i posar-la a gratinar al forn. De totes maneres la meva sopa estava deliciosa sense aquest toc final.