Sopa de ceba

Jo sóc addicta a les sopes, la meva superpreferida immillorable és l'escudella, ni que sigui versió senzilla, no cal muntar una escudella de nadal cada setmana, però aquesta mai falta a casa (de fet, el primer que vaig fer en arribar a Toronto va ser comprar una olla grossa per fer escudella). Faig el caldo, el congelo i tenim sopa per tres o quatre dies. Però també m'agraden altres sopes, i de tant en tant em decdeixo a fer-ne alguna de diferent. L'altre dia vaig fer sopa de ceba, una delícia francesa.

Què fa falta:

- 3 cebes grosses
- mantega (uns 50gr. ben bons)
- oli
- 1 1/2 litre de caldo
- formatge gruyere, o que es fongui
- pa sec (crostó, o amb poca molla)

Tallem les cebes a tires i les posem a sofregir en una cassola fonda amb la mantega i l'oli. És un procés lent, que s'ha de fer a foc baix perquè no es cremin, heu de calcular uns 45 minuts. Aquesta és una foto de la ceba cuita:

Quan estiguin cuites (que no dorades) hi afegiu el caldo i ho deixeu bullir tot plegat uns cinc o deu minuts, perquè el caldo agafi el gust de la ceba. Jo vaig fer servir caldo que tenia congelat.

A partir d'aquí jo vaig posar els trossos de pa al fons dels plats, vaig tirar-hi la sopa i a sobre vaig posar-hi molt formatge ratllat. El tema és que no tinc cap tipus de plat o cassoleta individual que pugui anar al forn, però si voleu l'excel·lència haurieu de posar el pa i la sopa en cassoletes individuals, cobrir-la amb formatge ratllat i posar-la a gratinar al forn. De totes maneres la meva sopa estava deliciosa sense aquest toc final.