Bistec Tàrtar / Steak tartar

Sí, ara feia temps que no escrivia, no és que hagi deixat de cuinar, però no es pot estar innovant cada dia. De totes maneres, intentaré recuperar el temps perdut actualitzant el blog amb els menús d'aquestes darreres setmanes, que encara que siguin sobre o plats senzills va bé recordar-los de tant en tant!
Però, de moment, i com a compensació pel retard, un plat estrella, bistec tàrtar!!
A mi la card cada cop m'agrada més crua, però no us deixeu espantar, tot i que en aquest plat ni s'acosti al foc el gust final és satisfactòri per tot tipus de paladars (opino).
Per dues persones necessitarem:
- uns 250gr. de la millor carn de bou o vedella. Cal comprar-la al mateix dia que la menjareu i explicar a la carnisseria que és per menjar crua. Que sigui de lo milloret.
- 2 cullerades de postres de tàperes
- 1 o 2 cullerades de postres de ceba vermella
- 1 o 2 cullerades de mostassa
- 2 rovells d'ou
- sal, pebre, pebre vermell picant sec (opcional), julivert (opcional)
- oli
- vinagre de modena (a moltes receptes hi diu salsa Worcestershire, ho sigui, salsa Perrins, però jo la vaig substituir per vinagre)

Demaneu a la carnisseria que us tallin la carn a daus petits, però millor si no la trinxen amb la màquina. A casa, amb un ganivet, l'acabeu de trinxar, el més petits possible (acabarà semblant carn picada). La salpebreu amb alegria (si us agrada la carn crua, com a mi, podeu anar picant per saber quan té el punt just de sal i pebre).
Trinxeu els ingredients ben petits: les tàperes, la ceba, el julivert (jo no n'hi vaig posar perquè no en tenia).
Poseu els rovells d'ou en un bol i els lligueu amb la mostassa, un raig d'oli i un raig de vinagre.
Afegiu-hi la carn i els altres ingredients i remeneu bé que tot quedi ben lligat.
Es pot deixar marinar una mitja hora a la nevera, però és un plat que s'ha de menjar ràpid, i està boníssim!

Conill al jaç

El conill és la meva carn preferida, o una d'elles. Aquí a Toronto no s'en veu gaire, i el primer cop que en vaig compar, a st. Lawrence market (un mercat, que tampoc n'hi ha gaires) em vaig espantar tant amb el preu que vaig pensar que seria l'últim. Però al cap de poc vam provar un supermercat nou, i allà tenen conill, iuju! i el millor de tot, el venen per parts i depenent de les parts el preu per quilo varia molt. El més car és la cuixa (tontos, és el pitjor del conill), després va el llom (que compro per en Selim perquè a ell li agraden les carns seques) i finalment, el més bé de preu... les espatlles!!!! que són a parer meu, com us podeu imaginar, la part més suculenta de l'animal.

Pos eso, que tenia conill a la nevera, però no tenia vi blanc (un altre dia parlaré de la desgràcia dels vins de cuinar, del seu preu, vaja) i estavem a menys forces graus, així que em feia un pal sortir que no vegis. Però havia de cuinar el conill o se'm faria malbé. Per tant, vaig començar una de les meves cerques "conill recepta vi negre" i vaig trobar aquesta a la Gastroteca.cat (el link va a la recepta, l'incloc perquè pràcticament la vaig copiar. És fàcil i no necessites pràcticament res. Jo tenia ecara menys del que demana la recepta, així que la vaig adaptar:

- Conill tallat a trossos grossos (l'espatlla, el llom en tres parts, les cotelles en dos o tres parts)
- 4 o 5 grans d'all
- 2 fulles de llorer
- 1 copa de vi negre
- oli
- sal
- pebre
- aigua
- picada d'all i julivert

Enrossim el conill salpebrat en oli juntament amb l'all i les fulles de llorer. Un cop ros hi tirem la copa de vi negre i el deixem reduir una mica. Abaixem el foc, hi afegim una mica d'aigua, tapem la cassola i deixem que es vagi fent a foc lent. Deu minuts abans d'acabar (jo normalment deixo que el conill cogui uns 45 minuts, perquè estigui ben tendre) hi tirem la picada.

Estava boníssim!!! és una gran alternativa al clàssic familiar "conill a la biscaïna" i porta tant poca feina com aquest.

Estofat de bou

Per què necessito escriure les receptes? perquè me n'oblido. L'altre dia vaig fer estofat, a mi no és que em xifli, però en Selim portava dies insisitint quan passavem per davant d'una carnisseria així que vaig dir, per què no? No n'havia fet mai i per tant vaig fer una cerca de diverses receptes i, com sempre, vaig acabar fent una combinació de les que em van semblar millor.
De totes maneres em sembla recordar qu vaig seguir una recepta base, i ara no la trobo!! grgr, així que intentaré, de memòria, recordar el que vaig fer, abans que me n'oblidi del tot.
- 1/2 kg de carn de bou (aquí el tema vedella no es porta, es menja més beef, o sease, bou) gens grassa tallada a daus, especial per fer estofat
- 2 Pastanagues
- 1 Ceba
- 2 carxofes
- Tomàquet?
- all?
- 3 Patates
- 2 fulles de llorer
- romaní... (jo tinc un pot amb herbes "italianes" per carn, que són romaní i farigola picats, és el que vaig tirar-hi
- 1 got de vi negre
- aigua

D'entrada, no recordo quines verdures vaig posar-hi però crec que la llista és correcta, amb l'interrogant del tomàquet i l'all, però hi ha receptes que en porten i altres que no, així que imagino que no farà mal.
Fregim la carn a foc alt en una cassola, que quedi dauradeta per fora, i la retirem.
A la mateixa cassola hi sofregim les verdures, un cop estan dauradetes hi tornem a tirar la carn, i hi fem unes quantes voltes més.
Hi afegim el got de vi negre i aigua bullint que més o menys ho cobreixi tot. Salpebrem, ho tapem i baixem el foc.
Deixem que es vagi fent com a mínim una hora, però penseu que si és bou és més dur que la vedella i necessita més cocció.
Mitja hora abans de treure-ho del foc hi afegim les patates, pelades i tallades a trossos grossos.

Tot i ser el primer estofat de la meva vida va quedar molt bo! Ara algú pot resoldre'm els meus buits de memòria respecte el tomàquet i l'all? gràcies!

Pollastre a la llimona

Que quedi clar, a mi el pit de pollastre no m'agrada, el trobo sec, em costa mastegar-lo. Però resulta que és l'únic que menja en Selim (de pollastre, s'entén), així que, ala! pit de pollastre per un tubo! El que faig és intentar trobar maneres de cuinar-lo que més o menys em convencin. L'última? pollastre a la llimona.

El meu somni és que quedi tendre com el dels xinos, però més sa (que aquella salsa té una pinta d'espessants artificials...) de moment no ho he aconseguit. AIXÒ ÉS UNA DEMANDA DE SUGGERIMENT, COM PUC FER QUE QUEDI SUPER TENDRE? però està força bo, bé, per mi, a en Selim li encanta. I el millor de tot, és molt fàcil de fer.

- 2 pits de pollastre
- 200ml d'aigua
- 50 ml de suc de llimona (el suc d'una llimona i mitja, si fa o no fa)
- 3 cullerades de sucre (nosaltres fem servir sucre moreno)

Talleu els pits de pollastre a daus i els fregiu amb el foc força alt, sobretot al principi perquè quedin doradets per fora (o a gust del consumidor). No us oblideu de salar-los.

Un cop pràcticament cuits, tireu-hi l'aigua i el suc de llimona, deixeu que s'evapori uns minuts amb el foc encara alt.

Afegiu-hi les tres cullerades de sucre, baixeu el foc i deixeu que la salsa s'espasseixi. Requereix paciència, bé, pels meus estàndards.

E voilà! pollo al limón!

Köfte

Les köfte són unes mini hamburgueses o mandonguilles (depèn la forma que els dónis) molt molt típiques a Turquia. Hi ha tantes receptes com famílies, i a Turquí són mooolta gent. Nosaltres comprem un quilo de carn de bou gens greixosa (per tant, doblem la recepta que ara us copiaré) i fem köfte de sobres per congelar.

Es mengen amb arròs blanc i iogurt. Sí sí, iogurt, a algú li pot semblar extrany, però digueu a un turc que el iogurt no es menja amb arròs o carn i veureu com riu. ah! i per molt extrany que sembli, la combinació no està gens malament.

 

Aquesta és la recepta d'en Selim, traduïda per ell mateix al català, que té molt mèrit si tenim en compte que quan va escriure-la no entenia ni una paraula!

La recepta de köfte d’en selim

½ kg de carn picada

1 cullereta de sal

1 cullereta de pebre negre

4 trossos de julivert

7.5 llesques de pa

1 ceba de mida mitjana

½ cullereta de pebre vermell (picant)

2 grans d’all

Picar la ceba, el julivert i l’all. Mullar i escórrer el pa. Posar tots els ingredients en un bol. barrejar tots els ingredients amb les mans fins que sigui una massa homogenia. Fer boles petites i aplanar-les. Fregir-les amb molt poc oli d’oliva.

Bon profit!!!