Gelat de llimona

Avui estic fent la marató d'escriure les receptes de gelats, que si heu anat seguint veureu que són totes semblants. Total, que n'estic fins els nassos. En aquest cas, com que el gelat de llimona el vaig treure del meravellós món del cibersespai us passo el link i la mireu de la pàgina original, que a més té unes fotos molt boniques.

Ala, a practicar l'anglès! http://userealbutter.com/2009/08/20/lemon-ice-cream-recipe/

Sorbet de llimona i menta

3 cups d'aigua
2 cups de sucre
2 tbsp de polpa de llimona
1 1/2 cups de menta fresca (la recepta original és amb alfàbrega) i jo no vaig seguir aquestes mides
Un polsim de sal
3 cups de suc de llimona acabat de fer


Posa el sucre, l'aigua i 1 1/2 tbsp de polpa de llimona en un cassó a foc mig baix, remena fins que el sucre quedi totalment desfet i retira del foc.

Trosseja la menta ben petita o tritura-la una mica a l'un dos tres, afegeixe-la al xarop de sucre, juntament amb la sal. Deixa que es refredi una mica i afegeix-hi el suc de llimona.

Deixa refredar totalment la barreja a la nevera i posa-la a la màquina de fer gelats seugint les seves instruccions.

Gelat de vainilla

4 rovells d'ou
3/4 cup de sucre
1 vanilla bean
2 cups llet
2 cups 35% crema de llet

Barrejar els ous i el sucre en un bol.

Fer un tall a la vainilla perquè surtin llavors, posar-la en un cassó amb la llet i la crema, escarlfar a foc mig baix fins al punt d'ebullició i deixar infusionar durant una mitja hora.

Treure totes les llavors possibles de la baina i deixar-les amb la llet, llençar la baina, tornar a portar la llet al punt d'ebullició i barrejar-la amb els ous al bol, remenar.

Tornar la barreja al cassó, remenant constantment escalfar-la una estona "fins que s"enganxi al cul d'una cullera de fusta" vigilant que no bulli (veure gelat de platan). Posar en un bol net i deixar refredar a temperatura ambient.

Tapar i passar a la nevera fins que sigui completament fred. Després a la màquina de fer gelats seguint les instruccions d'aquesta.

Gelat de plàtan

2 ous
1/2 cup de sucre
1 tbsp de farina
1 1/2 cup de crema de llet 18%
3 plàtans madurs grossos
1/4 cup de llet
1 tsp de suc de llimona
1 tsp de vainilla

En un bol batem els ous i el sucre fins que quedi una pasta. Hi afegim i rememem la farina.

En un cassó a foc mig baix portem la crema a punt d'ebullició. L'afegim a poc a poc a la barrega del ous i remenem.

Tornem tota la barreja al cassó, amb el foc baix remenem constantment fins que la barreja s'espesseix prou com per enganxar-se al cul d'una cullera de fusta (o fins que jo dic que ja n'hi ha prou, perquè no entendré mai quin se suposa que és el punt adequat, però per mi que no s'espesseix pràcticament gens). Cal anar en molt de compte de no deixar-la bullir, perquè l'ou es coagula i comencen a apareixer engrunes de truita (en Selim va salvar la papeleta amb tots els honors passant la barreja per la batedora quan això va passar, i mai hem trobat cap tros d'ou enmig del gelat). Passa la barreja a un bol net i deixa-la refredar a temperatura ambient.

Tritura els platans i la llet amb la batedora fins que quedi un puré. Afegeixo a la barreja de la crema. Afegeix-hi també el suc de llimona i l'extracte de vainilla. Tapa i deixa-ho refredar a la nevera fins que sigui ben fred. Tota la nit o forces hores.

Passa-ho a la màquina de fer gelats seguint-ne les instruccions

Gelat de maduixa

Després de l'èxit inicial del gelat de xocolata, amb el que guanyariem qualsevol campionat ara que està més que perfeccionat, hem aprofundit en el món del fred i ens hem convertit en uns superexperts dels gelats, no exagero i no és autobombo.
En primer lloc he de dir que ens hem comprat una màquina de fer gelats, jo pensava que era una pèrdua de calers, però és un dels electrodomèstics més útils i que més utilitzem a aquesta casa, un estri indispensable per nosaltres!
I abans de marxar cap a terres més càlides, que per alguna cosa li diuen el Maresme lliure i tropical :) s'imposa que copii els grans hits aconseguits aquest estiu, perquè el pare m'ha promès una màquina de gelats a Argentona que em permetrà continuar el projecte (qui sap, potser el meu futur es troba en una petita botiga de la plaça gran, amb bancs per seure a la fresca...)

I sense més preàmbuls, deliciós gelat de maduixa (no apte per règim, però quin gelat ho és).

Ingredients, aquesta recepta està en tasses, no les de cafè de casa, sinó les oficials de mesurar:
- 2 cups de crema de llet 25% (whipping cream)
- 1/2 de sucre
- 4 cups de maduixes fresques, ben maques, netejades (sense el cor i les fulles) i tallades a trossos
-1/4 cup de suc de taronja
- 1tbsp de polpa de taronja (optatiu, jo no li vaig posar)

A treballar!:

En una cassó escalfem la crema a foc mig baix fins al punt d'ebullició. Hi afegim el sucre i remenem (amb el foc obert) fins que es dissolgui. Deixem refredar a temperatura ambient.

Triturem les maduixes i el suc de taronja amb la batedora fins que quedui un puré. Ho barregem amb la crema i la polpa de taronja, si és el cas. Ho cobrim i ho posem a la nevera fins que estigui completament fred (molt recomanable deixar-lo tota la nit o forces hores.

Passem la barrega a la màquina de fer gelats i seguim les instruccions d'aquesta.

Escudella. Rita's style, adapted to Toronto supermarkets + Selim's taste

Aquest hivern en Selim es queda sol, i per això m'ha demanat que li expliqui amb pèls i senyals com fer l'escudella que ens ha estat escalfant el cos durant aquest any. Per això aquesta recepta és en anglès i amb detalls caseros totals.

Ok, Selim´here we go. You will need:
- 1 Chiken bone
- 1 chicken breast
- 1/2 pork foot
- 1 or 2 beef sugar bones
- 1 pork neckbone
(all the meats are on the freezer and you have enough for several soups, especially from pork and beef bones. Each animalt is in a different bag but pork and chicken have the two kinds of meat you are gonna use in the same bag)

- 3 carrots
- 1 big or 2 small turnips
- 1 big or 2 small parsnip
- 4 branches of celery
- 1 big or 2 small leek
- 2 potatoes
- 1/4 of cabbage

If you want to make meat balls (pilota):
- 1 egg
- 250gr. of ground beef
- bread crumbs
- flour
- "picada d'all i julivert". Grounded garlic and parsley (the frozen mixture)

How to cook the soup:

Fill the big pot up to 5 liters of water (it has a mark on its wall). Add all the meats (except the meat ball) to the water, start the cooking with high temperature.

Peel the carrots, turnip and parsip. Cut them in two if they are really big. Clean them and add to the soup.

Take the 4 pieces of celery, clean them and cut both ends. Break them in two and add to the soup.

Cut the roots of the leek and most of the green part, clean them (sometimes they have sand hidden inside the green end) and add to the soup. Cover the pot, and leave it cover until the end of the soup (except when you have to add something inside, of course :) ).

It should start boiling in about 15 or 20 minutes. Pay attention, just before it boils foam will appear, take it out as much as you can with a spoon. Once the soup will boil the remaining foam will disappear, that's fine, but if you forget to take it out all of it will disappear getting mixed with the soup, nothing will happen but the soup is cleaner and nicer if you take it out.

Once it is boiling add salt. About 30 gr. but is always easier to add some later than to take it out, so not too much. Turn the heat to a little bit more than medium, but make sure it keeps boiling. Leave it for 1 1/2 hours.

In the meantime you can check if too much water is gone, if you would like to add some more to have more soup do it with boiling water. But it will taste better if you don't do it, of course (I do it almost every time I cook soup, because I want to get as much as possible).

Peel the potatoes, wash them and add them to the soup. Cut the cabbage and add it to the soup. If you decide to make a big pilota (meat ball) add it now as well.

Check the salt, add more if necessary. Leave it for another half an hour and turn off the heat. Not more than that or the potatoes and cabbage will disappear into the soup.


How to make the pilota:

Beat the egg in one of the small metal bowls. Add the mead, salt, pepper, chopped garlic and parsley. Mix everything. Add bread crumbs, in small amounts and mix everything until it has a consistency and you can make a ball with it. Decide if you wanna make a big one or small ones and act according to it. Batter the ball or balls with white flour.


If you make a big one add it to the soup. If you make small ones freeze them and get some every time you are making soup. In that case add them to the liquid when this is unfrozen but still cold and let them unfreeze and cook with the soup.


Enjoy!

Verdures amb feta i llimona

Una altra - adaptada - de El Comidista. Qui diu que menjar verdures és avorrit?

Ingredients:
- carxofes
- espinacs
- i/o altres verdures depèn de l'època i del que hi hagi a la nevera
- 1 ceba vermella
- 2 grans d'all
- pebre vermell picant (o dolç, però a casa és tot picant)
- 3 llimones
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre

Piquem la ceba, aixefem els grans d'all amb un ganivet, ho posem en un bol amb unes 8 cullerades d'oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal, pebre, pebre vermell. Ho matxequem una mica amb la forquilla o un morter i ho deixem reposar com més temps millor (jo vaig fer la salsa després d'esmorzar).

Preparar un bol amb aigua i el suc d'una llimona per anar tirant les carxofes. Pelar-les (treure les fulles verdes) i tallar-les en vuit parts. Peleu el tronc i deixeu-ne una part, està boníssim. Curreu-vos treure els pelets si en tenen, s'agraeix. Deixeu-les a l'aigua amb llimona.

Posar aigua amb sal a bullir en una olla, tirar-hi els espinacs i bullir-los, uns dos o tres minuts (no dic res de rentar-los perquè jo els compro nets, però se sobreentén, oi?). Treure els espinacs de l'olla escorrent-los i posar-los en un bol.

A la mateixa aigua, tirar les carxofes i deixar-les bullir entre cinc i set minuts. Treure-les escurregudes i posar-les al bol amb els espinacs. L'aigua es pot aprofitar com a caldo de verdures per algun altre plat.

Tirar-hi la meitat de la salsa preparada i remenar bé.

Tirar la feta esmicolada pel damunt i a sobre de tot l'altra meitat de la salsa. Tenir a punt algun tros de llimona per si algú se n'hi vol afegir.

El resultat és molt bo, jo no m'ho esperava. Apunto ara les variacions respecte l'original:
- Allà també hi posen bledes
- Enlloc de ceba vermella utilitzen ceba tendra
- La salsa la tiren colada, jo simplement vaig retirar els alls.

Peix amb vinagreta d'avocat

Aquesta recepta és de El Comidista, el blog sobre gastronomia de El País, la veritat és que cada dia m'agrada més (el blog). Aquesta va ser la primera recepta que vaig provar, però us asseguro que no ha estat, ni serà l'última.

Ingredients:
- Filets de bruixa (aquest és el peix que proposa la recepta original, però nosaltres la fem amb qualsevol filet de peix blanc)
- 1 avocat
- 1 ceba
- 1/2 llimona
- 1/2 culleradeta de pebre vermell picant
- oli d'oliva verge
- oli per cuinar

Tallem la ceba ben petita i la sofregim amb força oli fins que quedi daurada. La treiem de l'oli i l'assequem amb paper de cuina.

Tallem l'avocat a daus ben petits, el posem en un bol amb el suc de mitja llimona, sal i el pebre vermell. Remenem una mica, hi tirem oli d'oliva verge fins que gairebé ho cobreixi i tornem a remenar per impregnar bé la vinagreta, vigilant de no destrossar els daus d'avocat. Deixem reposar a temperatura ambient.

Untem els filets de peix amb oli de la ceba i els fem a la planxa, sense sobre-coure'ls.

Servim els filets amb la vinagreta per sobre.

Ho podem acompanyar, per exemple, amb una amanida d'inspiració turca (o grega, però aquí tirem cap a casa) com aquesta, que portar tomàquet tallat ben finet, cogombre tallat ben finet, feta, pebre negre molt fresc i oli d'oliva.

Cigrons amb vieires i gambes

Aquesta recepta és una adaptació una mica lliure de la que hi ha en aquesta pàgina del club de cuines de tv3, segur que l'original és boníssima, però el resultat de la que vam fer a casa era espectacular.

Ingredients:
- 2 llaunes de cigrons cuits (més o menys 1 quilo)
- 2 cebes
- 12 vieires
- 10 gambes
- 1 tomàquet gros
- 1 got de vi blanc (jo vaig fer servir un riesling alemany, massa bo per cuinar però era el que tenia)
- all i julivert
- una mica d'aigua

Sofregim la ceba tallada petita.

Quan estigui daurada hi afegim el tomàquet ratllat, ho remenem bé que es cogui un pelet, hi tirem l'all i el julivert, salpebrem i remenem.

Hi tirem el vi blanc i deixem un minutet que evapori l'alcohol.

Hi afegim els cigrons i si cal una mica d'aigua i deixem coure uns 10 minuts.

Hi afegim les vieires i les gambes i ho deixem coure entre cinc i deu minuts més, i d'aquí directe al ventre!

Gelat de xocolata!

Atenció atenció, acabo de fer el descobriment del segle, aquell que farà que per fi ens deixem de lamentar del tancament de can Graupera (bé, jo encara no, he de provar com surt el de llimona), que farà que deixem de queixar-nos de lo rates que són els del carrer Barcelona quan posen el gelat a la tarrina, que no haguem d'aguantar més la caca de gelat de xocolata de can Verdú que li diuen xocolata negra i és xocolata amb llet i la merda de trossos de xocolata que molesten. En fi, he trobat la recepta d'un gelat de xocolata que està boníssim! i l'he combinat amb la tècnica de fer gelat a casa sense màquina de fer gelat, i el resultat... no puc parar de menjar-lo.

Ester, aquesta recepta va per tu, però no vull responsabilitats en les conseqüències (bé, en les econòmiques sí, amb els calers que t'estalviis em compres un regal d'agraïment ;) )

Els ingredients:
- 4 rovells d'ou
- 130gr. + 2tbsp (25 gr.) de sucre (jo he utilitzat sucre moreno)
- 500 ml. de llet sencera
- 100gr. de xocolata negra (jo he fet servir del 70% i queda amb molt de gust de xocolata, no dic que pels addictes es pugui utilitzar fins i tot més pura, però proveu-ho primer així que no us passeu)
- 40gr. de cacao pur sense sucre
- 2 tbsp (29.6gr) d'aigua

A fer gelat!

Barregeu els rovells d'ou i el sucre en un bol, que quedi una pasta espessa.

Porteu la llet a ebullició i tireu-la al bol amb els rovells i el sucre, barregeu.

Foneu la xocolata al bany maria o al microones (amb cura!) i afegiu-la a la barrega, remeneu bé.

Afegiu-hi també el cacao en pols, i torneu a remenar.

Poseu tota la barreja en una olla, poseu-la al foc a potència mitjana i remeneu perquè tots els ingredients quedin ben amalgamats (eh, quina paraula!).

En una altra cassoleta hi barregeu les 2tbsp de sucre i les 2tbsp d'aigua (nosaltres ho calculem amb grams, que també he posat, però passo les mesures de la recepta original) i ho poseu a foc alt, remenant fins que el sucre quedi marró fosc. (nota: jo vaig fer-ho amb sucre moreno, i a més la cassola té el cul fosc i no hi ha manera de veure si canvia de color o no, per tant vaig deixar-ho fins que semblava que es començava a espessir, vigilant de no cremar el sucre).

Tireu la barreja de seguida a la barreja principal i remeneu bé.

Deixeu la barreja en un bol que es refredi a temperatura ambient.

Un cop fred, si teniu màquina de fer gelats seguiu les instruccions de la màquina, si no, seguiu aquestes:

Poseu la barreja a la nevera entre una i dues hores.

Passeu-la al congelador i deixeu-la entre 30 i 40 minuts.

Treieu-la, remeneu ben remanat barrejant els costats que s'hagin pogut començar a congelar, i altre cop al congelador per 30 o 40 minuts més.

Torneu a treure-la i altre cop a remenar.

A la recepta que jo he copiat deia que havies de repetir aquest pas 3 cops i al final de la tercera remenada posar el gelat en el recipient que volguem deixar-lo i esperar uns altres 30 o 40 minuts o fins que es geli del tot per menjar.

Això és el que jo vaig fer, però a l'hora de posar-lo al recipient final encara era molt liquid. Això era ahir a la nit i no m'aguantava dreta. Avui el gelat està boníssim, però amb una mica de minicristalls de gel, per això pensem que segurament si haguéssim repetit el procés de remenar algun cop més, fins que estigués gairebé congelat el resultat hauria estat millor. Nosaltres ho provarem, o comprarem una màquina de fer gelats (que no sé com són però imagino que et fan aquest remenat per tu). Mentrestant gauridem del resultat del prier gelat de xocolata fet a casa, que no té res d'envejar als de les millors gelateries.

Així és com ha quedat dins el tàper, si us hi fixeu podeu veure els minicristalls (no us penseu que és un bloc de gel, però no és 100% cremós)

Bistec Tàrtar / Steak tartar

Sí, ara feia temps que no escrivia, no és que hagi deixat de cuinar, però no es pot estar innovant cada dia. De totes maneres, intentaré recuperar el temps perdut actualitzant el blog amb els menús d'aquestes darreres setmanes, que encara que siguin sobre o plats senzills va bé recordar-los de tant en tant!
Però, de moment, i com a compensació pel retard, un plat estrella, bistec tàrtar!!
A mi la card cada cop m'agrada més crua, però no us deixeu espantar, tot i que en aquest plat ni s'acosti al foc el gust final és satisfactòri per tot tipus de paladars (opino).
Per dues persones necessitarem:
- uns 250gr. de la millor carn de bou o vedella. Cal comprar-la al mateix dia que la menjareu i explicar a la carnisseria que és per menjar crua. Que sigui de lo milloret.
- 2 cullerades de postres de tàperes
- 1 o 2 cullerades de postres de ceba vermella
- 1 o 2 cullerades de mostassa
- 2 rovells d'ou
- sal, pebre, pebre vermell picant sec (opcional), julivert (opcional)
- oli
- vinagre de modena (a moltes receptes hi diu salsa Worcestershire, ho sigui, salsa Perrins, però jo la vaig substituir per vinagre)

Demaneu a la carnisseria que us tallin la carn a daus petits, però millor si no la trinxen amb la màquina. A casa, amb un ganivet, l'acabeu de trinxar, el més petits possible (acabarà semblant carn picada). La salpebreu amb alegria (si us agrada la carn crua, com a mi, podeu anar picant per saber quan té el punt just de sal i pebre).
Trinxeu els ingredients ben petits: les tàperes, la ceba, el julivert (jo no n'hi vaig posar perquè no en tenia).
Poseu els rovells d'ou en un bol i els lligueu amb la mostassa, un raig d'oli i un raig de vinagre.
Afegiu-hi la carn i els altres ingredients i remeneu bé que tot quedi ben lligat.
Es pot deixar marinar una mitja hora a la nevera, però és un plat que s'ha de menjar ràpid, i està boníssim!

Sopa de ceba

Jo sóc addicta a les sopes, la meva superpreferida immillorable és l'escudella, ni que sigui versió senzilla, no cal muntar una escudella de nadal cada setmana, però aquesta mai falta a casa (de fet, el primer que vaig fer en arribar a Toronto va ser comprar una olla grossa per fer escudella). Faig el caldo, el congelo i tenim sopa per tres o quatre dies. Però també m'agraden altres sopes, i de tant en tant em decdeixo a fer-ne alguna de diferent. L'altre dia vaig fer sopa de ceba, una delícia francesa.

Què fa falta:

- 3 cebes grosses
- mantega (uns 50gr. ben bons)
- oli
- 1 1/2 litre de caldo
- formatge gruyere, o que es fongui
- pa sec (crostó, o amb poca molla)

Tallem les cebes a tires i les posem a sofregir en una cassola fonda amb la mantega i l'oli. És un procés lent, que s'ha de fer a foc baix perquè no es cremin, heu de calcular uns 45 minuts. Aquesta és una foto de la ceba cuita:

Quan estiguin cuites (que no dorades) hi afegiu el caldo i ho deixeu bullir tot plegat uns cinc o deu minuts, perquè el caldo agafi el gust de la ceba. Jo vaig fer servir caldo que tenia congelat.

A partir d'aquí jo vaig posar els trossos de pa al fons dels plats, vaig tirar-hi la sopa i a sobre vaig posar-hi molt formatge ratllat. El tema és que no tinc cap tipus de plat o cassoleta individual que pugui anar al forn, però si voleu l'excel·lència haurieu de posar el pa i la sopa en cassoletes individuals, cobrir-la amb formatge ratllat i posar-la a gratinar al forn. De totes maneres la meva sopa estava deliciosa sense aquest toc final.

Brownie de xocolata i nous

Aquesta recepta la vaig copiar del blog sopadefarigola i tot i que hi vaig fer mínimes adaptacions cal que quedi clar que tot el merit és seu. Si voleu consultar l'original la trobareu aquí. Així és tal i com jo el vaig fer:
- 200gr. de xocolata negra (70% de lindt)
- 200gr. de sucre morè
- 200gr. de mantega
- 2 cullerades soperes rases de farina
- 4 ous
- uns 100gr. de nous (la recepta original diu 200gr. i un cop menjar crec que se n'hi poden tirar més dels 100gr. que jo vaig utilitzar i seguiria sent ben bo)

Separem els rovells dels ous de les clares.
Barregem els rovells amb el sucre i batem les clares a punt de neu.
Mentrestant, fonem la xocolata al microones, a la meitat del procés hi afegim la mantega i ho acabem de fondre tot junt.
Ajuntem tots els ingredients: rovells + sucre, xocolata + mantega, farina, clares a punt de neu, i remenem perquè tot quedi ben barrejat.
Afegim les nous a la barreja, trencades a trossos no excessivament grossos.
Ho posem en un motlle (la recepta original ens diu que l'untem de mantega, jo no vaig fer-ho perquè tinc un motlle dels que es desmunten els costats i se separa bé sense untar, però si no és el cas pot ser recomenable). Ho posem al forn pre-escalfat a 140ºC. De nou, la recepta original diu durant 30 minuts i vigilant que no es cremi, jo el vaig deixar durant gairebé una hora anant punxant al centre per comprobar si era cuit. El pal em sortia sempre mullat, fins que vaig decidir que potser era la naturalesa del brownie, però sigui com sigui no va quedar, per res massa fet.
Desemotlleu-lo i deixeu-lo refredar. Tal i com ens diuen a sopadefarigola cal menjar-lo fred, i si pot ser fet del dia abans, que encara és més bo (comprovat, va sobrar-ne un tall i l'endemà al matí era boníssim).
Per decorar-lo jo vaig tirar xocolata ratllada per sobre. Vaig fer-ho quan encara era calent i la xocolata va quedar fosa però mantenint la forma de les ralladures. També vaig posar-hi algunes nous senceres que fan bonic. I quan va ser fred vaig escampar-hi una segona capa de xocolata ratllada, de manera que van quedar diferents textures a la superfície i feia molt bon efecte.
Aquest és el resultat. Molt fàcil i molt bo, i això que jo no havia fet pràcticament mai abans cap pastís!

Arròs a la cassola

Dissabte vam celebrar l'aniversari d'en Selim i vaig decidir fer arròs a la cassola perquè tinc uns mica de mono de paella però no tinc paella per fer-ne per 10. Vaig buscar qalgunes receptes per internet i vaig recuperar la recepta de la paella de la mare i a partir d'aquí vaig fer la meva versió. Els ingredients, per 10, van ser els següents:
- 1 kg d'arròs bomba
- 2 calamars
- 10 gambes
- 10 vieires
- musclos
- costelles de conill
- salxitxes de xai i bou (no per voluntat, no en vaig trobar de porc)
- 1 tomàquet gros madur però dur
- 1 pebrot vermell
- 4 carxofes
- picada d'all i julivert
- pèsols
- caldo (en el meu cas de l'escudella lleugera que sempre intento tenir congelada per menjar sopa)
- aigua dels musclos

Aquesta és la pinta de tots els ingredients preparats, menys els musclos, que estaven bullint

En una cassola hi tirem un bon raig d'oli i abans que sigui calent hi tirem els calamars tallats a rodanxes (per tant, nets). Quan aquests comencen a fregir-se hi afegim les vieires. Quan ambdós són fregits els retirem.
Al mateix oli hi tirem les costelles a trossos no gaire grossos i les salsitxes també tallades a trossos (o les podem tallar un cop cuites, així no s'escapa la carn, però en el meu cas no hi cabien perquè era una sola llarguíssima) i les fregim. Salpebrem. Un cop són a punt les retirem.
Fregim les gambes tomba-tomba i les retirem.
Ara hi tirem el pebrot tallat a tires i deixem que es fregeixi una estona, el pebrot és lent de coure. Quan ja comença a estar a punt hi afegim les carxofes tallades finetes i al cap d'una estona el tomàquet. Salpebrem.
Un cop el sofregit de tomàquet està a punt hi tornem a posar la resta d'ingredients, i ja només ens quedarà tirar l'arròs.
Mentrestant en un pot a part fem bullir els musclos fins que s'obrin, els treiem de l'aigua (jo els vaig treure de la closca també, per qüestions d'espai) i guardem l'aigua on els hem bullit.
Tirem l'arròs i remenem durant uns minuts perquè quedi ben amarat del sofregit, i seguidament hi afegim l'aigua, que ha d'estar bullint.
Diuen que si vols l'arròs sec la proporció d'aigua ha de ser de 2:1 (2 d'aigua per 1 d'arròs) i si el vols caldós de 4:1. La recepta de paella de la mare diu un pèl menys que 3:1 i jo inicialment vaig decidir fer això. Enlloc d'aigua vaig tirar caldo que tenia congelat, i com que no era suficient vaig tirar-hi també l'aigua de bullir els musclos. En total vaig tirar més del doble però menys del triple d'aigua, no ho puc dir exacte, però de totes maneres a la cassola no hi quedava més espai, així que no podia triar.
Tornem a salar i esperem que l'arròs estigui cuit, o millor encara, el retirem del foc uns moments abans de ser cuit del tot i el deixem reposar uns minuts tapat.
Tothom va dir que era molt bo!

Per acompanyar-lo vam fer una bona amanida i guacamole. I de postres brownie (també penjo la recepta) i pinxos de fruita per fer-ho baixar tot. La idea inicial era regar-los amb xocolata calenta, però entre l'arròs i el brownie finalment el que necessitavem era una mica de fruita lleugera, així que ens els vam menjar tal qual.

mil fulls de carbassó i guacamole

Avui per dinar m'he fet milfulls de carbassó als 4 formatges. He agafat un carbassó, l'he tallat a rodanxes i les he fregit amb poc oli. n'he posat una primera capa a la plata del forn, i per sobre hi he posat formatge de cabra, feta i formatge blau (els que tenia per casa). Ho he tapat amb una segona capa de carbassons i a sobre hi he tirat parmesà ratllat. I uns 10 minuts al forn, amb gratinat final (nota: no aconsegueixo gratinar en aquest forn, de moment, tot són botonets i no entenc quina és l'opció de gratinar, però ja ho aconseguiré).

Un cop ho he menjat he vist que no atipava ni de conya i m'he fet un guacamole. Pel meu gust, encara no és perfecte, però cada cop em surt millor. Hi he posat:
- 2 avocats
- 1 tros de tomàquet
- 1 miqueta de res de ceba vermella
- una mica de cilantre
- 1 raig de llimona
- pols de bitxo
- sal
- pebre negre
- 1 raig d'oli
Tot tallat ben petitet i barrejat bo i axaifant l'avocat, fins que queda una pasta, que no ha de ser excessivament fina.

cuina al vapor

Aquest any els reis ens van portar un parell de fundes per cuinar al vapor, prèviament recomenades per l'Helena. Les trobareu a aquesta pàgina. www.lekue.es
 El cas és que és molt fàcil cuinar-hi, al forn o microones, i el menjar és molt sa i boníssim. De moment només hem fet receptes senzilles, que no val la pena explicar, però a tall d'exemple, i per mostrar-vos els estris, he volgut penjar el peix que vam fer l'altre dia.
Per en Selim ..... un peix del mar hegeni que li recorda els sabors de casa. Tan senzill com posar-lo sencer al recipient sal-pebrat i amb un raig de llimona.
Per mi truita amb bacon. Vaig posar fulles de llorer dins la truita i una mica de pbere, i la vaig embolicar amb bacon. I cap al recipient.
Ho vam posar tot al forn uns 15 minuts i llestos.
I per acompanyar, una amanida de tomàquet i formatge de cabra i vinho verde com a record del viatge a Port amb l'Eva, l'Àngels i l'Arturo.

BACALLÀ AMB MUSSELINA D’ALL I OLI

És una recepta molt senzilla de fer i molt bona.

Ingredients:

Morro de bacallà (250 gr. per persona aproximadament)

Tomàquets

Patates

All i oli

Preparació:

Fregir el bacallà (primer per la part sense pell i després pel costat amb pell) i reservar-lo amb paper du cuina per escórrer l’oli.

Fer un sofregit amb el tomàquet.

Fregir les patates tallades a rodanxes.

Quan tot això està fet, posar-ho en una safata amb:

- El llit de patates i el bacallà al damunt.

- Tirar el sofregit de tomàquet damunt el bacallà i cobrir-lo amb all i oli.

- Posar-ho a gratinar al forn.

SUQUET DE CLOÏSSES AMB PATATES

Ingredients: (4 per.)

1,5 kg. de patates monalisa

1 Kg de cloïsses

2 talls de pernil del país

2 cebes ciselé

Fumet

All, julivert i safrà

Xerès sec

Sal

Preparació:

Saltejar el pernil a trossets en una cassola; reservar. En el mateix oli, sofregir la ceba a foc suau. Afegir les patates, el pernil i el fumet; deixar coure uns 15 minuts. Salar.

Afegir la picada d’all, julivert, safrà i vi blanc.

Afegir les cloïsses, tapar i coure 5 minuts més, que les cloïsses quedin obertes.

Per netejar les cloïsses: deixar-les ben netes amb aigua i sal durant la nit i després posar-les damunt el marbre, separades fins que s’obren una mica i treuen la llengüeta; això vol dir que són bones. Les que no s’obren, podem ajudar-les amb un ganivet. L’objectiu és que no tinguin gens de sorreta fina, ja que donaria mal gust al plat.

Coulant

I, de postres... coulant!

Com diu l'Ester, la meva recepta estrella, de fet, l'únic postres que faig, però està boníssim!!

Copio la recepta per tenir-la a mà per sempre més. I penseu que cada forn és diferent, per tant és normal si el primer cop no us surt desfet com us agradaria, cal trobar-li el truquillo i punt, no té més secret!

INGREDIENTS (x 4 persones, aprox.)

3 ous
100 gr. de sucre
90 gr. de xocolata amarga (jo els acostumo a fer amb lindt del 80%, però hi ha gent q el troba massa fort)
95 gr. de mantega
45 gr. de farina

- Posar la xocolata i la mantega a fondre al bany maria (jo ho faig a saco en un pot, sense parar de remenar, l'Ester al microones...)
- Muntar el sucre i els ous fins a triplicar el volum inicial (cosa que no he aconseguit mai, per mi quan estan ben batuts i amb espumeta ja està)
- Ajuntar les dues barreges (xocolata i mantega + sucre i ous)
- Abocar-hi la farina molt lentament, pq no faci grumolls

- Pintar amb mantega motlles individuals, enfarinar-los i omplir-los fins la meitat o una mica més. (jo sempre ho he fet amb motlles de flam i els omplo més de la meitat, però ahir em va venir al cap que, si no recordo malament, la recepta original deia de fer-ho amb aquells motlles que no tenen cul)

- Enfornar 4-5 min. amb el forn a 220ºC o fins que comenci a obrir-se per sobre una petita esquerda

Menjar calent

Un cop fet es poden congelar i guardar-los per més endavant, queden igual de bons un cop tens el truquillo del forn i sobretot si et recordes de truere'ls a descongelar abans d'enfornar.

Bon profit!

Pizza

Ens han arreglat el forn!!!! (ens ha costat un ull de la cara) i per celebrar-ho vaig decidir fer pizza. Venien amics a sopar i volia provar el forn i també aprendre a fer massa de pizza. El primer recurs va ser, com no, demanar consell a l'Ester i en Luke, que són els màxims experts. Aquí va la recepta que em va enviar l'Ester:

  - 300 g de farina
   - 1 got d'aigua calenta
   - Un quadradet de 20 g de llevat (del fresc)
   - Una culleradeta generosa de sucre
   - Un raig d'oli
   - Sal

S'ha de dir que nosaltres ho fem a ull, però el secret perquè quedi esponjosa és posar-hi tota l'aigua possible que et permeti treballar després la massa (i el sucre!).
No té més.

Però jo no vaig aconseguir trobar llevat fresc, així que en vaig comprar de deshidratat i vaig buscar una altra versió. La pizza que jo vaig fer va ser:

- 450gr. de farina integral
- 8 gr. (un sobre) de llevat deshidratat
- 310ml d'aigua tebia
- 1 1/2 culleradetes de sal
- 1 culleradeta d'oli
- 1 culleradeta de sucre

En primer lloc activem el llevat seguint les instruccions del  sobre. En el meu cas s'havia de posar en 50ml d'aigua a 38º (exactes gràcies al termòmetre per vi del tió) i una culleradeta de sucre. Dissolre-ho tot i deixar-ho entre 10 i 15 minuts, que doblés el seu volum.

A partir d'aquí, ajuntar tots els ingredients i fer una massa. Un cop feta deixar-la resposar durant un parell d'hores i després ja es pot estirar per fer la pizza.

Nosaltres vam fer quatre pizzes que van anar increscendo. Ho vam atribuir al fer d'afinar la massa cada cop més i de posar-hi millors ingredients.

La primera pizza tenia dues parts, en una hi havia tonyina, tomàquets frescos, ceba vermella i arugula. A l'altra roquefort, formatge de cabra i arugula. La segona pizza va ser de verduretes: carxofa, albergínia, pebrot i xampinyons. I la tercera i la quarta de luju, amb pernil del bo i aurugla. Per descomptat totes duien salsa de tomàquet cru a la base i mozzarella a sobre.

Es van acabar tant ràpid que no vaig tenir temps de fer cap foto!

Conill al jaç

El conill és la meva carn preferida, o una d'elles. Aquí a Toronto no s'en veu gaire, i el primer cop que en vaig compar, a st. Lawrence market (un mercat, que tampoc n'hi ha gaires) em vaig espantar tant amb el preu que vaig pensar que seria l'últim. Però al cap de poc vam provar un supermercat nou, i allà tenen conill, iuju! i el millor de tot, el venen per parts i depenent de les parts el preu per quilo varia molt. El més car és la cuixa (tontos, és el pitjor del conill), després va el llom (que compro per en Selim perquè a ell li agraden les carns seques) i finalment, el més bé de preu... les espatlles!!!! que són a parer meu, com us podeu imaginar, la part més suculenta de l'animal.

Pos eso, que tenia conill a la nevera, però no tenia vi blanc (un altre dia parlaré de la desgràcia dels vins de cuinar, del seu preu, vaja) i estavem a menys forces graus, així que em feia un pal sortir que no vegis. Però havia de cuinar el conill o se'm faria malbé. Per tant, vaig començar una de les meves cerques "conill recepta vi negre" i vaig trobar aquesta a la Gastroteca.cat (el link va a la recepta, l'incloc perquè pràcticament la vaig copiar. És fàcil i no necessites pràcticament res. Jo tenia ecara menys del que demana la recepta, així que la vaig adaptar:

- Conill tallat a trossos grossos (l'espatlla, el llom en tres parts, les cotelles en dos o tres parts)
- 4 o 5 grans d'all
- 2 fulles de llorer
- 1 copa de vi negre
- oli
- sal
- pebre
- aigua
- picada d'all i julivert

Enrossim el conill salpebrat en oli juntament amb l'all i les fulles de llorer. Un cop ros hi tirem la copa de vi negre i el deixem reduir una mica. Abaixem el foc, hi afegim una mica d'aigua, tapem la cassola i deixem que es vagi fent a foc lent. Deu minuts abans d'acabar (jo normalment deixo que el conill cogui uns 45 minuts, perquè estigui ben tendre) hi tirem la picada.

Estava boníssim!!! és una gran alternativa al clàssic familiar "conill a la biscaïna" i porta tant poca feina com aquest.

Bacallà amb samfaina

Ahir vaig fer bacallà amb samfaina. Vam trobar un bacallà fresc baratet (al costat n'hi havia un altre de molt car i no entenem el perquè de tanta diferència, ja que a les etiquetes hi deia el mateix: bacallà del pacífic) i a mi m'agrada molt el bacallà amb samfaina.

As usual no n'havia fet mai, així que vaig remenar i finalment vaig fer:

- 2 talls grossos de bacallà
- farina
- 1/2 albergínia petita
- 1/2 carbassó
- 1/2 pebrot vermell
- 1 ceba grossa
- 1 ceba tendra
- 1 llauna de tomàquet sencer
- aigua
- pebre negre
- pebre vermell picant (chili, paprika, com es digui)

Tallem el bacallà a trossos grossos, l'enfarinem i el fregim. Un cop daurat el retirem.

A la mateixa paella hi tirem la ceba tallada en juliana i deixem que es comenci a a coure mentre tallem les altres verdures. Un cop totes tallades les tirem a la paella i deixem que es coguin una mica. Hi afegim el tomàquet i deixem que es faci a foc lent durant, almenys, mitja hora ben bona. Ho salpebrem i hi tirem pebre vermell picant al gust. Si se'ns asseca hi tirem una mica d'aigua

Afegim el bacallà a la samfàina i ho deixem coure tot junt uns 10 minuts.

No sé si és una samfàina gaire ortodòxa, perquè hi havia molt tomàquet i les verdures potser s'haurien d'haver cuit una mica més. A més jo vaig tirar-hi flocs de pebre vermell picant, molt típics a la cuina turca i que van donar un gust força picantó al plat. El cas és que en Selim primer va rondinar (no li agraden les verdures) però va acabar acceptant que era millor del que s'havia esperat. La veritat és que estava molt bo.

Menú d'aniversari

A finals de novembre va ser el meu aniversari i vaig convidar als amics de Toronto a sopar de pica pica. El menú va consistir en:

- Truita de patata i ceba
- Truita de carxofa
- pinxitos de tomaquet xerry i mozarella en oli d'alfàbrega
- tallets de fuet
- pa amb tomaquet i pernil
- taquets de tonyina maçerada en soja, arrebossada en sèsam i fregida
- amanida d'espinacs i maduixes
- xampinyons saltejats
- edamame (són com mongetes tendres que mengen d'aperitiu)
- torradetes amb tomaquet, brie i olivada
- torradetes amb ceba caramelitzada, formatge de cabra, poma i anous
- pinxitos de fruites amb xocolata calenta

No escriuré les receptes perquè la gran majoria són òbvies o es poden desxifrar amb la foto, i si hi ha algun dubte, pregunteu i us explico com vaig fer-ho.

Volia fer aquesta entrada només per recordar la llista de tot el que vaig fer i sobretot per no perdre el link d'on vaig treure la recepta de la ceba caramelitzada, que no havia fet mai i va quedar boníssima (i l'endemà sobre torrades i amb formatge de cabra i rie per esmorzar quasi que millor i tot!). És aquest: http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2009/12/21/recepta-de-ceba-caramelitzada/

Per si mai desapareix, amb el seu permís (és una manera de parlar, no l'he demanat, però espero que no els faci res) copio la recepta bàsica perquè no la vull perdre. Jo, enlloc de mantega, vaig fer servir oli d'oliva. el motiu? no tenia mantega. Ah! i no vaig seguir cap proporció, tot va ser a ojo piojo.

Recepta de ceba caramelitzada d'olletadeverdures:

• 50 grams de mantega
• 500 grams de cebes (millor si són dolces -pur sentit comú)
• 100 grams de sucre (o al gust, a mi m’agrada amb menys i preferiblement moreno)
• 1 rajolinet d’aigua

L’elaboració és tan simple que gairebé insulta: posem tots els ingredients junts, amb l’únic precaució de posar el rajolinet d’aigua primer. Ho posem a foc lent i ho anem remanant constantment, prestant especial atenció al principi per a que no s’enganxi el sucre al cul. Quan la ceba comença a soltar la seva aigueta, ja ens en podrem desatendre una mica… Ha de quedar d’un marró fosc molt pujat, com de dàtil confitat.

Estofat de bou

Per què necessito escriure les receptes? perquè me n'oblido. L'altre dia vaig fer estofat, a mi no és que em xifli, però en Selim portava dies insisitint quan passavem per davant d'una carnisseria així que vaig dir, per què no? No n'havia fet mai i per tant vaig fer una cerca de diverses receptes i, com sempre, vaig acabar fent una combinació de les que em van semblar millor.
De totes maneres em sembla recordar qu vaig seguir una recepta base, i ara no la trobo!! grgr, així que intentaré, de memòria, recordar el que vaig fer, abans que me n'oblidi del tot.
- 1/2 kg de carn de bou (aquí el tema vedella no es porta, es menja més beef, o sease, bou) gens grassa tallada a daus, especial per fer estofat
- 2 Pastanagues
- 1 Ceba
- 2 carxofes
- Tomàquet?
- all?
- 3 Patates
- 2 fulles de llorer
- romaní... (jo tinc un pot amb herbes "italianes" per carn, que són romaní i farigola picats, és el que vaig tirar-hi
- 1 got de vi negre
- aigua

D'entrada, no recordo quines verdures vaig posar-hi però crec que la llista és correcta, amb l'interrogant del tomàquet i l'all, però hi ha receptes que en porten i altres que no, així que imagino que no farà mal.
Fregim la carn a foc alt en una cassola, que quedi dauradeta per fora, i la retirem.
A la mateixa cassola hi sofregim les verdures, un cop estan dauradetes hi tornem a tirar la carn, i hi fem unes quantes voltes més.
Hi afegim el got de vi negre i aigua bullint que més o menys ho cobreixi tot. Salpebrem, ho tapem i baixem el foc.
Deixem que es vagi fent com a mínim una hora, però penseu que si és bou és més dur que la vedella i necessita més cocció.
Mitja hora abans de treure-ho del foc hi afegim les patates, pelades i tallades a trossos grossos.

Tot i ser el primer estofat de la meva vida va quedar molt bo! Ara algú pot resoldre'm els meus buits de memòria respecte el tomàquet i l'all? gràcies!

Pollastre a la llimona

Que quedi clar, a mi el pit de pollastre no m'agrada, el trobo sec, em costa mastegar-lo. Però resulta que és l'únic que menja en Selim (de pollastre, s'entén), així que, ala! pit de pollastre per un tubo! El que faig és intentar trobar maneres de cuinar-lo que més o menys em convencin. L'última? pollastre a la llimona.

El meu somni és que quedi tendre com el dels xinos, però més sa (que aquella salsa té una pinta d'espessants artificials...) de moment no ho he aconseguit. AIXÒ ÉS UNA DEMANDA DE SUGGERIMENT, COM PUC FER QUE QUEDI SUPER TENDRE? però està força bo, bé, per mi, a en Selim li encanta. I el millor de tot, és molt fàcil de fer.

- 2 pits de pollastre
- 200ml d'aigua
- 50 ml de suc de llimona (el suc d'una llimona i mitja, si fa o no fa)
- 3 cullerades de sucre (nosaltres fem servir sucre moreno)

Talleu els pits de pollastre a daus i els fregiu amb el foc força alt, sobretot al principi perquè quedin doradets per fora (o a gust del consumidor). No us oblideu de salar-los.

Un cop pràcticament cuits, tireu-hi l'aigua i el suc de llimona, deixeu que s'evapori uns minuts amb el foc encara alt.

Afegiu-hi les tres cullerades de sucre, baixeu el foc i deixeu que la salsa s'espasseixi. Requereix paciència, bé, pels meus estàndards.

E voilà! pollo al limón!

Köfte

Les köfte són unes mini hamburgueses o mandonguilles (depèn la forma que els dónis) molt molt típiques a Turquia. Hi ha tantes receptes com famílies, i a Turquí són mooolta gent. Nosaltres comprem un quilo de carn de bou gens greixosa (per tant, doblem la recepta que ara us copiaré) i fem köfte de sobres per congelar.

Es mengen amb arròs blanc i iogurt. Sí sí, iogurt, a algú li pot semblar extrany, però digueu a un turc que el iogurt no es menja amb arròs o carn i veureu com riu. ah! i per molt extrany que sembli, la combinació no està gens malament.

 

Aquesta és la recepta d'en Selim, traduïda per ell mateix al català, que té molt mèrit si tenim en compte que quan va escriure-la no entenia ni una paraula!

La recepta de köfte d’en selim

½ kg de carn picada

1 cullereta de sal

1 cullereta de pebre negre

4 trossos de julivert

7.5 llesques de pa

1 ceba de mida mitjana

½ cullereta de pebre vermell (picant)

2 grans d’all

Picar la ceba, el julivert i l’all. Mullar i escórrer el pa. Posar tots els ingredients en un bol. barrejar tots els ingredients amb les mans fins que sigui una massa homogenia. Fer boles petites i aplanar-les. Fregir-les amb molt poc oli d’oliva.

Bon profit!!!

Arròs blanc

A Turquia cuinen l'arròs com a la majoria de països que mengen arròs a punta pala, amb l'aigua justa. A més, ells el fregeixen lleugerament i, si no m'equivoco, hi posen algun tomàquet, o ceba, o pebrot, per donar-hi més gust. Però a casa anem per feina, versió ràpida de l'arròs blanc turc, 15 minuts i a taula.

- 1 got d'arròs tipus bomba (el nostre el portem de Turquia, però l'aspecte és bomba) si voleu ser precisos, el nostre arros es 'Baldo' .
- 1 i 1/2 got d'aigua
- Un raig d'oli

En el pot on bullireu l'arròs (que sigui dels que no enganxen el menjar) hi escalfeu l'oli.

Mentrestant poseu l'arròs en un bol i el netegeu diverses vegades, jo li acostumo a canviar l'aigua unes cinc vegades. (nota: aquí el que cal fer és posar l'arròs en remull unes hores abans de coure'l i canviar l'aigua algun cop, però qui es recorda de fer-ho abans de l'hora de menjar? nosaltres mai, per això fem versió express).

Un cop net del midó el tireu al pot i aneu remenant perquè es fregeixi una miqueta.

Mentrestant porteu l'aigua a bullir (ideal els bullidors d'aigua elèctrics).

Quan l'arròs comença a quedar fregit (veureu que se separa dels altres grans, en tot cas, no el fregiu més de 3 o 4 minuts) li tireu l'aigua.

Hi afegiu sal i pebre negre, ho remeneu i el tapeu, posant paper de cuina sota la tapa del pot.

Queda cuit en uns deu minuts, suposo que pot variar en funció del tipus d'arròs, però en tot cas un cop l'arròs s'ha menjat tota l'aigua.

Nota: a nosaltres ens agrada que el cul quedi una mica torradet, que no cremat. Això ho he aconseguit tirant l'arròs un cop l'oli és ben calent.

Un altre blog?

Jo no serveixo per portar un diari, va quedar clarament demostrat en el meu intentn de l'hivern passat. Per tant, que ningú esperi un nou blog.

Però a casa tenim un problema, hem decidit que volem apliar el nostre menú provar nous plats. Perfecte, diem, ens agradaria cuinar... busquem per internet, comparem receptes, i generalment acabem fent una barreja entre una i altra i creant la nostra propia via. Normalment els plats tenen èxit, però massa sovint oblidem els detalls de la recepta, més endavant aparquem la memòria del plat, i finalment acabem per tornar a la ronda de menú de sempre.

Per això existeixen les llibretes per receptes, oi? Doncs més o menys això és el que vull fer, tenir un lloc on apuntar el que cuinem per no oblidar què hem fet i com. I, ja de passada, fem-ho modern, total, no vindrà d'uns minuts extres a l'ordinador, i a més així ho pot veure tothom que hi estigui interessat.

Per mi, aquest blog té 3 objectius principals:

1. La ja descrita funció de receptari particular

2. Que el pare, com a gurú de la gastronomia familiar; la mare, com experta en receptes mítiques de la família; i aquells que ho vulguin donin els seus suggeriments, tant per millorar receptes com per fer-ne de noves (pare, et passo la contrasenya, així que penja receptes!)

3. Que tots aquells que ho vulguin puguin treure una versió més de les mils que corren per internet de receptes. A mi em va bé triar i remenar, si algú en treu profit, fantàstic!

Pels que us pregunteu pel nom del blog, molt senzill. Som una catalana i un turc vivint a Toronto, les nostre influències culinàries són diverses, però marcadament mediterrànies. A casa anem agafant d'aquí i d'allà.

Bon profit! Afiyet Olsun!

Una nota final: en principi aquest blog serà en català, però jo intentaré que en Selim també hi afegeixi les receptes que cuina ell, per tant no us extranyeu si hi trobeu entrades en anglès o turc.