Conill al jaç

El conill és la meva carn preferida, o una d'elles. Aquí a Toronto no s'en veu gaire, i el primer cop que en vaig compar, a st. Lawrence market (un mercat, que tampoc n'hi ha gaires) em vaig espantar tant amb el preu que vaig pensar que seria l'últim. Però al cap de poc vam provar un supermercat nou, i allà tenen conill, iuju! i el millor de tot, el venen per parts i depenent de les parts el preu per quilo varia molt. El més car és la cuixa (tontos, és el pitjor del conill), després va el llom (que compro per en Selim perquè a ell li agraden les carns seques) i finalment, el més bé de preu... les espatlles!!!! que són a parer meu, com us podeu imaginar, la part més suculenta de l'animal.

Pos eso, que tenia conill a la nevera, però no tenia vi blanc (un altre dia parlaré de la desgràcia dels vins de cuinar, del seu preu, vaja) i estavem a menys forces graus, així que em feia un pal sortir que no vegis. Però havia de cuinar el conill o se'm faria malbé. Per tant, vaig començar una de les meves cerques "conill recepta vi negre" i vaig trobar aquesta a la Gastroteca.cat (el link va a la recepta, l'incloc perquè pràcticament la vaig copiar. És fàcil i no necessites pràcticament res. Jo tenia ecara menys del que demana la recepta, així que la vaig adaptar:

- Conill tallat a trossos grossos (l'espatlla, el llom en tres parts, les cotelles en dos o tres parts)
- 4 o 5 grans d'all
- 2 fulles de llorer
- 1 copa de vi negre
- oli
- sal
- pebre
- aigua
- picada d'all i julivert

Enrossim el conill salpebrat en oli juntament amb l'all i les fulles de llorer. Un cop ros hi tirem la copa de vi negre i el deixem reduir una mica. Abaixem el foc, hi afegim una mica d'aigua, tapem la cassola i deixem que es vagi fent a foc lent. Deu minuts abans d'acabar (jo normalment deixo que el conill cogui uns 45 minuts, perquè estigui ben tendre) hi tirem la picada.

Estava boníssim!!! és una gran alternativa al clàssic familiar "conill a la biscaïna" i porta tant poca feina com aquest.