Menú d'aniversari

A finals de novembre va ser el meu aniversari i vaig convidar als amics de Toronto a sopar de pica pica. El menú va consistir en:

- Truita de patata i ceba
- Truita de carxofa
- pinxitos de tomaquet xerry i mozarella en oli d'alfàbrega
- tallets de fuet
- pa amb tomaquet i pernil
- taquets de tonyina maçerada en soja, arrebossada en sèsam i fregida
- amanida d'espinacs i maduixes
- xampinyons saltejats
- edamame (són com mongetes tendres que mengen d'aperitiu)
- torradetes amb tomaquet, brie i olivada
- torradetes amb ceba caramelitzada, formatge de cabra, poma i anous
- pinxitos de fruites amb xocolata calenta

No escriuré les receptes perquè la gran majoria són òbvies o es poden desxifrar amb la foto, i si hi ha algun dubte, pregunteu i us explico com vaig fer-ho.

Volia fer aquesta entrada només per recordar la llista de tot el que vaig fer i sobretot per no perdre el link d'on vaig treure la recepta de la ceba caramelitzada, que no havia fet mai i va quedar boníssima (i l'endemà sobre torrades i amb formatge de cabra i rie per esmorzar quasi que millor i tot!). És aquest: http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2009/12/21/recepta-de-ceba-caramelitzada/

Per si mai desapareix, amb el seu permís (és una manera de parlar, no l'he demanat, però espero que no els faci res) copio la recepta bàsica perquè no la vull perdre. Jo, enlloc de mantega, vaig fer servir oli d'oliva. el motiu? no tenia mantega. Ah! i no vaig seguir cap proporció, tot va ser a ojo piojo.

Recepta de ceba caramelitzada d'olletadeverdures:

• 50 grams de mantega
• 500 grams de cebes (millor si són dolces -pur sentit comú)
• 100 grams de sucre (o al gust, a mi m’agrada amb menys i preferiblement moreno)
• 1 rajolinet d’aigua

L’elaboració és tan simple que gairebé insulta: posem tots els ingredients junts, amb l’únic precaució de posar el rajolinet d’aigua primer. Ho posem a foc lent i ho anem remanant constantment, prestant especial atenció al principi per a que no s’enganxi el sucre al cul. Quan la ceba comença a soltar la seva aigueta, ja ens en podrem desatendre una mica… Ha de quedar d’un marró fosc molt pujat, com de dàtil confitat.